Ustéd tiene un desliz.

2009-11-09T12:58:00.000-08:00

Dos investigadores de Estados Unidos apoyan la catalanidad de Cristóbal Colón

El historiador peruano Luis Ulloa Cisneros fue el primero en defender la catalanidad de Colón. En 1927, en una conferencia en la Société d'Américanistes de París, Ulloa sostuvo que el almirante nació y se crió en Catalunya; sus investigaciones quedan reflejadas en Christophe Colomb catalan: la vraie genèse de la descouverte de l'Amérique. Desde entonces, quien ha reivindicado el origen catalán de Colón ha despertado en muchos hilaridad y críticas. En las últimas semanas han aparecido dos nuevos libros de autores de EE.UU. que profundizan en esta tesis: The DNA of the writings of Columbus (Ed. Puerto), de Estelle Irizarry, profesora emérita de Literatura Hispánica de la Universidad de Georgetown, y Colom. 500 anys enganyats. Per què s'amaga l'origen català del descobridor d'Amèrica (Cossetània Edicions), del historiador Charles J. Merrill.

"La obra de Merrill es un bálsamo para la teoría catalana de Colom ya que algunas obras que han aparecido en los últimos años nos han perjudicado por su poco rigor y frivolidad", destacó ayer Francesc Albadarner, presidente del Centre d'Estudis Colombins, en la presentación de la edición catalana del libro, un año después de la publicación de su versión inglesa en Estados Unidos. Merrill, experto en literatura medieval catalana, ha recopilado durante los últimos 20 años información para presentar ordenadamente todas las teorías sobre el origen del descubridor de América y llegar a la conclusión de que era catalán. Desgrana argumentos para demostrar por qué el almirante ocultó su origen. Como Ulloa considera que el navegante pertenecía a la familia Colom de Barcelona que había luchado contra Juan II, padre de Fernando el Católico, en la guerra de 1462-72, para Merrill este es motivo más que suficiente para que "dejara poquísimas pruebas sobre sus orígenes familiares" si quería emprender su conquista del Nuevo Mundo. Y más argumentos relatados en el libro: los Reyes Católicos excluyeron a los habitantes no castellanos de los beneficios que generaba el comercio con las Indias. "Fernando había vivido la rebelión de los catalanes contra el poder de su familia y los consideraba obstinados y maliciosos". Merrill apunta que Fernando daba por sentado que "si los catalanes sabían que el descubridor de estos territorios era un catalán tendrían grandes tentaciones de rebelarse una vez más".

El almirante se refería a los Reyes Católicos como "mis señores naturales" y Merrill entiende que si hubiera sido genovés, como sostiene la historia oficial, se limitaría a hablar de "mis señores". También es sabido que puso el nombre de Montserrat a una isla caribeña y que uno de sus hijos, Diego, sentía una profunda devoción por Montserrat.

También desde Estados Unidos, la lingüista Estelle Irizarry, tras analizar diarios y cartas manuscritas del navegante, concluye que Colón era catalanohablante y que aprendió antes el catalán que el castellano. Para Irizarry una de las claves es la puntuación y el empleo de la vírgula que no se usaba en Castilla pero sí en los territorios de habla catalana de la Corona de Aragón.

2009-11-01T15:00:00.000-08:00

Ahir es van reunir 40.000 persones contra la corrupció de les files del pp a nivell nacional. Mentres a canal 9 treien la impactant notícia "d'una ambresquilla en dos pinyols..."

Hi ha coses que no canvien, si més no, no podem continuar dient que el poble valencià viu adormit. Ahir vull pensar que var ser l'inici, la primera espurna, d'un foc nou, d'un canvi.

Salut i Revolució.

Foto realitzada per l'agència EFE.

2009-10-21T18:25:00.000-07:00

Acabat el "arte del buen vivir" de Schopenhauer.

Pròxima lectura: La Corona Valenciana.

I com deia el geni,

" Nadie puede salir de su individualidad "

2009-10-21T18:09:00.000-07:00

Benimodo, passeig en bici.

Iniciant la tardor.
Cau la fulla, cau rosada, cauen gotes, cau el sol.
Un salut als qui estimen els dies dolços, l'atmosfera de melàngia i l'olor a bosc i a pausa. La tardor és renaixença, equilibri, mesura i poesia.
Música per a acompanyar una lectura al camp: Carl Philipp Emanuel Bach, Sonates per a Pianoforte.

2009-06-01T15:01:00.000-07:00

Història Antiga, Roma.

Vistes del castell romà de sagunt, un dia qualsevol de 2008.

Estiguem tranquils

2009-05-18T17:06:00.000-07:00

Estiguem tranquils, fugim al camp.

Estiguem tranquils, besem-nos poc a poc, sense por però amb cura, com si fora el primer cop.

Estiguem tranquils, abraça'm, t'abrace, fonem-nos, galta, ulls, coll i boca.

Estiguem tranquils, veus llunyanes i properes trenquen secament el silenci q es fa sols quan tu i jo som aquí, som allí, som junts.

Estiguem tranquils, plou, però estem junts. Sols pateix por per la perdua del sol qui no ha trobat la llum al si d'un mateix al fondrés amb tu.

T'estimo. Cels? com els núbols: obscurs, carregats d'odi i tempesta però solubles, no gaire consistents un cop passat el plugim.

Un estel ronda el cel nocturn dels meus somnis, un estel familiar l'olor i calor del qual porte d'empremta al cor.

T'estimo.

2009-05-03T21:26:00.000-07:00

Vull llançar-me al riu amb tu en aquests vespres d'estiu.
Vull.
Vull sentir l'aigua contra el meu cos, contra el teu cos, contra els nostres cosos.
Vull fluir, relliscar capritxosament quan el sol frega contra ixes anònimes gotes reteses als nostres ulls. Vull que siguem aigua, fluíd, vapor, aire i terra al mateix temps. Vull sentir la teua pell, vull sentir la meua pell.
Vull sentir.

2009-04-26T16:30:00.000-07:00

Pensar que darrere una estètica hi ha una idea fixa és com picar a una mina de diamants i voler sols trobar merda.

La independència de la ment.

per quedar-te per sempre

2008-11-11T16:58:00.000-08:00

Escric estes línies per que no tenim gens clar el que pot passar en estos pròxims dies, o fins i tot hores, vista la situació de gravetat de la teua salut.

Iaio,

escric per que et vull, per que ets el meu segon pare, la figura humana més noble que conec i un "abuelet de boina i garrot" adorable.

Has estat per mi sempre, abans que jo vinguera a aquest món, has hagut de patir com amics teus i pràcticament tota ta família et deixaven. I tu seguies ací, amb nosaltres.
Més fort que el temps, més fort que els ritmes naturals de la vida. Has deixat una forta empremta en tots nosaltres. Has vingut a aquest món per quedar-te per sempre, ho volgueres o no. Ho has fet.

Un home alegre, just i amb una calor humana que ens feia sentir que el seure al teu costat, a ta casa amb ta dona, fora com allò més especial i reconfortant que mai ningú ens poguera donar.

Un marit tan just, tan bon pare, tan bon avi, tan bona persona...

No recorde mai de tu cap gest lleig, cap càstig no merescut, cap lliçó que no em fera ser millor xiquet, millor persona.

M'has fet somiar amb les teues històries de mons llunyans, de vides tallades per guerres sagnants, de jovens que esperaven a la caiguda del sol per demostrar al camp el seu amor en temps prohibits, de misèries superades, de xiquets humils que eren feliços amb el més bàsic ( a voltes amb res) i jo volia ser eixos xiquets, somiava a ser eixos xiquets que jugaven a la vora d'una acèquia entre tarongers... I anava amb tu, la mula i la goseta, i ho era.

M'has donat els moments d'humor més naturals i sentits de ma vida, sempre amb un somriure.

Has estat figura de justícia entre els teus fills, figura de pare entre els teus nets i figura d'amant etern amb la teua dona, a la qual has fet alçar-se cada matí durant més de 60 anys amb un somriure i ganes de "fer-ho tot pols" al teu costat a la altura del respecte que li tens. Sols al teu costat la vida dels que et coneguem té una gràcia especial i un sabor dolç que tinc por a perdre per sempre.

Et vull abuelo José. El teu net Tonito.

Vals del ball de les màscares

2008-11-11T12:46:00.000-08:00

Estamparse es una bonita máscara de hipocresía que muchos usan . Resulta vibrantemente útil para usar a los demás como objeto sexual, entrándoles como víctimas de la desilusión y atormentados del alma y saliendo como vampiros que dejan herida abierta...

Por eso, por el momento, yo solo beso a mi guitarra.

2008-06-10T15:57:00.000-07:00

Té rojo, boli negro, papel crema reciclado de 80 g, una buena dosis de autopersuasión y silencio.

Noche q te quiero noche. Me estoy volviendo bárbaro, hereje y germano XD

Dios Cuando Acabará esto!! XD con lo q me gusta :)

Cau del cel.

2008-06-05T17:08:00.000-07:00

No plou sempre a gust de tothom però el que resulta ineglable és la funció que realitza la plutja com a teló, com a punt d'inflexió entre dos fets, entre dos realitats o etapes. Rere ploure sembla que allò d'ahir finalment acaba per morir i l'esperit o vivença de hui s'estableix sense por.

Sempre han de caure amb decissió unes gruixudes gotes d'aigua rere la pèrdua. Sempre ha de venir a acompanyar al pas errant un bon plugim.

Ens quedarem amb l'alegria del sol. Acostuma a sortir quan ens alcem del terra :)

2008-06-05T15:42:00.000-07:00

Hui comence aquest projecte. Fer un sermò de benvinguda em sembla absurd. Seré clar i sincer: vull expressar ací el que a altres llocs no puc. Pense que blog és molt més íntim i sel.lectiu que altres plataformes i estic segur que serà més fácil per aquest canal trobar la comoditat necessària per exposar allò que m'intriga, m'apasiona. Sencillament allò que cree emocions. Ho faré tant en castellà com en català.