No plou sempre a gust de tothom però el que resulta ineglable és la funció que realitza la plutja com a teló, com a punt d'inflexió entre dos fets, entre dos realitats o etapes. Rere ploure sembla que allò d'ahir finalment acaba per morir i l'esperit o vivença de hui s'estableix sense por.
Sempre han de caure amb decissió unes gruixudes gotes d'aigua rere la pèrdua. Sempre ha de venir a acompanyar al pas errant un bon plugim.
Ens quedarem amb l'alegria del sol. Acostuma a sortir quan ens alcem del terra :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada