dimarts, 10 de juny del 2008
dijous, 5 de juny del 2008
Cau del cel.
No plou sempre a gust de tothom però el que resulta ineglable és la funció que realitza la plutja com a teló, com a punt d'inflexió entre dos fets, entre dos realitats o etapes. Rere ploure sembla que allò d'ahir finalment acaba per morir i l'esperit o vivença de hui s'estableix sense por.
Sempre han de caure amb decissió unes gruixudes gotes d'aigua rere la pèrdua. Sempre ha de venir a acompanyar al pas errant un bon plugim.
Ens quedarem amb l'alegria del sol. Acostuma a sortir quan ens alcem del terra :)
Hui comence aquest projecte. Fer un sermò de benvinguda em sembla absurd. Seré clar i sincer: vull expressar ací el que a altres llocs no puc. Pense que blog és molt més íntim i sel.lectiu que altres plataformes i estic segur que serà més fácil per aquest canal trobar la comoditat necessària per exposar allò que m'intriga, m'apasiona. Sencillament allò que cree emocions. Ho faré tant en castellà com en català.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)