Estiguem tranquils, fugim al camp.
Estiguem tranquils, besem-nos poc a poc, sense por però amb cura, com si fora el primer cop.
Estiguem tranquils, abraça'm, t'abrace, fonem-nos, galta, ulls, coll i boca.
Estiguem tranquils, veus llunyanes i properes trenquen secament el silenci q es fa sols quan tu i jo som aquí, som allí, som junts.
Estiguem tranquils, plou, però estem junts. Sols pateix por per la perdua del sol qui no ha trobat la llum al si d'un mateix al fondrés amb tu.
T'estimo. Cels? com els núbols: obscurs, carregats d'odi i tempesta però solubles, no gaire consistents un cop passat el plugim.
Un estel ronda el cel nocturn dels meus somnis, un estel familiar l'olor i calor del qual porte d'empremta al cor.
T'estimo.
2 comentaris:
toni...q et puc dir q no sapigues...eres lo millor q m'ha passat
t'estime fins al punt de la bogeria
Tinc parella fa 20 anys i encara no tinc cap foto amb ell com aquesta (i les altres, déu n'hi do). És dur haver nascut en altres temps, vosal3 que podeu, gaudiu dels aires de llibertat que corren. Nosal3, encara estem plens de prejudicis, inconscientment, però prejudicis al cap i a la fi.
Us tinc una saníssima enveja (si això pot ser).
Publica un comentari a l'entrada